Vés al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

Processos participatius - Processos participatius actius a Olesa de Montserrat
Aquesta proposta ha estat rebutjada perquè:

No compleix amb el requisit d’haver passat deu anys des de la seva defunció.

Les propostes rebutjades, la Comissió de Nomenclàtor valorarà la possibilitat que en formin part de l'Arxiu de propostes a tenir en compte en futurs processos de canvi de nomenclàtor i/o nous carrers.

Senyora Neus Català

Avatar: Josep Josep Rebutjada
Nom de dona que es proposa:
Neus Català
Breu descripció dels motius pels quals es fa la proposta:

supervivent dels camps de concentració nazis, militant antifeixista, exemple de la Resistència i la lluita per la democràcia. Si París li va dedicar un carrer, Olesa li negarà?

Descripció de la proposta, de forma clara i detallada:
(Pots adjuntar algun document que ajudi al conjunt de la ciutadania a conèixer la persona que proposes)

 Neus Català Pallejà (Els Guiamets, Priorat, 6 d'octubre de 1915), membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil Espanyola, supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

  Es diplomà en Infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939 va creuar la frontera francesa amb 180 nens, orfes de la colònia las Acacias de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats nens de Negrín, que estaven al seu càrrec.

 Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück on va ser obligada a treballar a la indústria de l'armament. Després del seu alliberament, tornà a França on continuaria la seva lluita clandestina contra el franquisme.

  Visqué a Sarcelles, prop de París, i presidí l'Amical de Ravensbrück. La Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück.

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

La contrasenya és massa curta.

Compartir