Resultats del Taller d'Escolta sobre els Serveis de Salut, funcionament i millores

9/3/2023 a les 18.00 h a l'Escorxador

Total participants: 105 persones. 61,9% Dones i 38,1 % Homes

• Totes les institucions presents al Taller d’escolta (Ajuntament, CatSalut i Mútua de Terrassa) han d'anar a la una per trobar solucions a les demandes, revertint les retallades en salut pública al nostre país.

• La majoria de les demandes se centren en els serveis sanitaris d’atenció primària oferts pel CAP, i en menor mesura en demandes de millora d’altres serveis.

DEBILITATS, PROPOSTES I OPORTUNITATS DE MILLORA

• En relació als serveis d’assistència primària:

• • Model de gestió privada d'un servei públic

Es qüestiona el model de gestió d’un servei públic per part d’una entitat privada que cerca el benefici econòmica. Es considera que cal revisar el model de salut pública catalana, ja que es considera que amb gestors privats com Mútua de Terrassa mai se superaran els problemes. Es valora que aquest fet influeix en un servei amb una qualitat inferior, amb pitjors condicions laborals dels professionals, amb menors prestacions (atencions mèdiques per telèfon, triatges realitzats per no professional mèdics, priorització de les agendes per davant de l’atenció urgent,...) i també amb derivacions interessades a Terrassa per fer proves diagnòstiques a centres privats gestionats per l’entitat privada (Mútua de Terrassa, enlloc de l’Hospital de referència

• • Atenció 24hores i urgències

Un de les principals demandes és la de recuperar l’atenció sanitària primària les 24 hores del dia, amb un servei d’urgències com es tenia abans al municipi. Es considera especialment greu no disposar d’un servei d’urgències pediàtriques les 24 hores del dia. Les urgències fora de l’horari d’atenció són derivades de manera sistemàtica, i les persones usuàries han de fer el desplaçament al centre mèdic (CUAP o Hospital) pels seus propis mitjans, els tinguin disponibles, o no. Per altra banda, també es recull que malgrat l’horari del CAP és fins a les 20 hores del vespre, a partir de les 19 hores ja no agafen més cites, ni tan sols si tenen caràcter urgent, i les deriven al dia següent. Es considera que almenys, cal prestar servei complert al llarg de tot l’horari d’obertura.

• • Personal insuficient

Es valora que el CAP no està dotat de personal sanitari suficient, tant mèdic com d’infermeria, fet que incideix en la prestació adequada del servei. També es considera que cal reforçar el personal administratiu del centre, tant per millorar l’atenció a la recepció, com per descarregar de tràmits i paperassa al personal mèdic i infermer i que aquests es puguin dedicar a l’atenció a pacients. Especialment sorprèn el fet que moltes persones participants manifesten que s’ha perdut la referència del metge de capçalera assignat de manera permanent, amb el que implica de pèrdua de coneixement envers els pacients i les seves situacions particulars, i en la repercussió sobre la qualitat de l’assistència.

• • Agendes saturades

Una repercussió de no disposar de personal suficient és l’efecte sobre les agendes dels facultatius, els quals no poden donar sortida a l’elevada demanda d’atenció mèdica existent. Això provoca situacions com la impossibilitat de ser atès de manera immediata quan es té una situació urgent, la demora en poder tenir una visita amb el metge o el fet que es generen anul·lacions de visites prèviament concertades, sense una explicació plausible.

• • Problemes en el cribratge  

Segons les aportacions recollides es constata que falta un rol de cribratge especialista per tal de ordenar la prioritat en les visites que s’atenen diàriament al CAP, de manera que el cribratge dels casos per ser atesos en el CAP es realitza per part de personal administratiu al taulell d’atenció en funció de la disponibilitat d’agenda i no pas en funció de la situació mèdica del pacient. Es valora que això suposa per una banda una vulneració del dret a la intimitat de dades sensibles que no són tractades per personal sanitari i que en ocasions s’han d’exposar davant d’altres pacients, i per altra un servei deficient que no prioritza la urgència per la gravetat de la dolència, sinó per la disponibilitat d’agenda.

• • Visites mèdiques telefòniques vs visites presencials   

Les aportacions recollides indiquen que des de la pandèmia s’ha promogut l’atenció mèdica per telèfon en detriment de l’atenció presencial. Aquest fet, segons les persones participants, afecta directament i negativament sobre el diagnòstic de les persones usuàries i sobretot a la salut de la gent gran. I també allarguen el procés de diagnòstic perquè sovint l’atenció telefònica no és suficient i finalment s’ha de fer presencialment. En aquest sentit es reclama tornar a la presencialitat de l’atenció mèdica.

• • Comunicació dels resultats de les proves mèdiques

Manca un retorn de les visites mèdiques i dels resultats de les proves. Sovint els pacients no en són informats directament, i a més es triga molt de temps a estar disponibles. Es considera que els resultats de les proves diagnòstiques s’han de lliurar personalment als pacients per part d’un facultatiu, o almenys telefònicament, per poder conèixer els detalls i les implicacions que tenen els mateixos. No serveix que els resultats es facin accessibles a través del web del CatSalut (La Meva Salut), perquè no tothom té capacitat per accedir-hi, i si s’accedeix, els pacients no estan capacitats per poder valorar el que diu un informe mèdica.

• • Deficiències del servei d’atenció telefònica                              

Es denuncia que el servei d’atenció telefònica no està gestionat directament pel CAP, sinó que està centralitzat a Terrassa. Es sol·licita poder contactar telefònicament de manera directa amb el CAP.

• • Manca d’un protocol de programació gestionat des del CAP

Es recull que no es segueix un protocol que lligui de manera encadenada les visites amb les proves diagnòstiques, sinó que es separen en el temps, allargant els tempos dels diagnòstics. I des de l’any 202, sovint es deriva en el propi pacient la responsabilitat de programar les proves diagnòstiques, fet que és especialment problemàtic entre les persones grans.

• • Nous serveis / ampliació de serveis                    

Es sol·licita que el CAP d’Olesa es doti d’algun personal mèdic especialista. Es proposa, en concret, que hi hagi un fisioterapeuta i que se’l doti d’un espai adequat per a fer tractament de rehabilitació. També es demana un oftalmòleg i si és possible, un traumatòleg. Es proposa que algunes especialitats es desplacin puntualment a Olesa per atendre als pacients, enlloc de fer desplaçar a tota la població a l’Hospital. S’assenyala que algunes especialitats, com psicologia i nutrició, s’estan donant al CAP d’Olesa, però es troba a faltar que visitin tots els dies.

• En relació als serveis de salut assistencial comarcal (CUAP i Hospital)

• • Derivacions  

La població d’Olesa, segons l’especialitat mèdica, s’ha de desplaçar fins a 4 municipis diferents: Martorell, Sant Andreu de la Barca, Terrassa i Cornellà (mamografies). Aquest fet genera molts problemes de mobilitat sobretot a les persones grans i persones amb mobilitat reduïda. Es planteja la necessitat de garantir l’accés en transport públic a demanda entre l’CUAP de referència i el municipi d’Olesa.

• • Urgències saturades          

En algun dels grups s’assenyala que el fet que no hi hagi servei d’urgències, a partir de les 20h i els caps de setmana, al CAP d’Olesa i altres CAP d’altres municipis, provoca una saturació de les urgències de l’Hospital de Martorell.

• • Llistes d'espera      

Es manifesta que existeix una llista d’espera molt llarga per ser atesos per metges especialistes, que s’allarguen mesos.

• En relació a altres serveis sanitaris (farmàcia, ATS, ambulàncies,…)

  • Farmàcies     

Es denuncia i es considera inacceptable que el municipi no tingui una farmàcia oberta 24 hores, de les set que existeixen, tot i que s’argumenti que no són necessàries sinó hi ha servei d’urgències mèdiques al municipi per la nit..

• • Coordinació serveis sanitaris                   

Es demana que millori la interoperabilitat entre els tres centres implicats en la salut de la ciutadania d’Olesa (CUAP, Hospital, CAP), especialment en relació a la comunicació dels historials mèdics, que es considera que sovint és deficient. També es recull l’existència de deficiències respecte la informació disponible pel que fa als serveis i les seves condicions. En concret es comenta que el 061 disposa i dona informació errònia sobre els horaris i moments d’obertura del CAP i en ocasions informa que el CAP està operatiu en moments en que es troba tancat (nits i caps de setmana).

• • Web La meva Salut                                                

Respecte la web del CatSalut, es recull que no funciona bé, ni per accedir a la Meva Salut, ni tampoc per demanar visita prèvia. També es considera que no és accessible per a gent gran.

FORTALESES A DESTACAR

• Es posa en valor especialment la tasca de l’equip mèdic, d’infermeria i administratiu del CAP d’Olesa, indicant que amb la seva professionalitat i dedicació, supleixen com poden la manca de recursos i serveis.

• S’assenyala com una bona pràctica en l’àmbit local, la Unitat Cronicitat i Atenció Residències (UCAR), que fa atenció a persones amb malalties cròniques i que fan una molt bona atenció a la gent gran que les pateix.          

• Es valora que en general el CUAP, funciona bé i ràpid, però no és veu funcional ni útil degut a la gran distancia del municipi.                           

• Es valora molt positivament el taller de Chi Kung per a gent gran que es fa a l’Escorxador.

• El servei d’ambulàncies del municipi està ben valorat ja què és compta amb dues i quan son necessàries, actuen ràpidament.

Vols llegir tot l'informe de resultats, amb el que cada grup de treball ha dit? Veure tot l'informe