RESULTATS I EXECUCIÓ

EXECUCIÓ: Els resultats de l'enquesta a la ciutadania s'incorporen al projecte que es presenta davant la Generalitat de catalunya per a optar a rebre una subvenció que permeti millorar el barri de Sant Bernat.

RESULTATS DE L’ENQUESTA 

L'enquesta, oberta al conjunt de la ciutadania, s'ha pogut respondre a través d'aquesta plataforma del 15 al 28 de setembre.

S’ha publicitat a XXSS, s’han enviat 1 butlletí digital a totes les persones registrades a la plataforma Participa 311 Olesa de Montserrat (2748 persones).

S’han fet 2 sessions d’acompanyament a la ciutadania per salvar la bretxa digital al Centre Cívic Olesa situat al barri, s’ha informat a totes les entitats d’Olesa de Montserrat.

El Departament d’Habitatge també ha informat en una sessió informativa al barri.

Els resultats de les preguntes concretes han estat:

1. La teva relació amb el barri de Sant Bernat és …

 De les 99 persones participants, gairebé la meitat (44,4%) són veïnes que viuen al barri de Sant Bernat, reflectint un fort arrelament residencial. Un altre 27,3% afirmen que acostumen a passejar-hi, fet que mostra que el barri és també un espai de pas i gaudi quotidià. El 9,1% de les respostes provenen de persones que hi treballen, mentre que un 19,2% tenen altres vincles: hi van per activitats, a comprar, o bé perquè hi tenen la família, tot i viure en altres barris. Aquestes dades mostren que Sant Bernat combina la dimensió residencial amb la de centralitat i referència per a veïnes d’altres zones.

 2. Com valores els següents aspectes del barri?

En termes generals, l’enquesta mostra una percepció crítica sobre diversos aspectes del barri.

Els punts pitjor valorats són l’estat de les voreres i calçades (61,6% de respostes negatives) i l’accés a serveis i comerços (65,7% de negatives), seguits de la il·luminació nocturna (47,5% de negatives) i les zones verdes i espais de joc (46,5% de negatives). Aquests àmbits concentren el major descontentament veïnal i es perceben com els principals reptes a millorar.

En canvi, els aspectes millor valorats són els equipaments públics (escoles, casal, etc.), amb un 51,5% de respostes positives, i el soroll i la tranquil·litat, amb un 41,4% de valoracions favorables. També el transport públic presenta un balanç relativament equilibrat, amb un 29,3% de positives, tot i que hi ha un gran nombre de respostes neutres.

Aquesta comparació evidencia que les qüestions vinculades a la infraestructura bàsica i serveis quotidians (voreres, comerços, neteja, il·luminació) concentren les crítiques, mentre que els equipaments i la qualitat ambiental (tranquil·litat, soroll) es perceben com els elements més valorats del barri.

3. Per quin motiu vius al barri de Sant Bernat?

El motiu principal per viure al barri de Sant Bernat és l’econòmic, assenyalat pel 38,6% de les persones enquestades, que destaquen sobretot el preu de l’habitatge. El segon motiu més destacat és haver-hi viscut sempre, amb un 22,7%, la qual cosa reflecteix l’arrelament i la continuïtat generacional. Un 13,6% hi resideix buscant la tranquil·litat del barri, mentre que un 11,4% ho fa per motius laborals. En menor mesura, un 4,5% vincula la residència a motius familiars i un 2,3% a altres raons específiques, com els trasllats després de la riuada del carrer Calvari o la combinació de factors familiars i econòmics.

Aquesta distribució mostra com el cost de l’habitatge i les trajectòries de vida personals i familiars són els factors que més expliquen la residència al barri, combinats amb la recerca d’un entorn tranquil.

 4. Quins espais públics del barri utilitzes més sovint?

Els resultats mostren una clara concentració en uns quants espais que actuen com a punts de referència i trobada veïnal. L’espai més utilitzat és la Rambleta del carrer de les Angelines, que acumula un 44,4% de les respostes, convertint-se en el veritable eix central de la vida comunitària al barri. A continuació, la Pl. de Weingarten Baden és esmentada pel 31,3% i l’espai exterior de l’antiga escola Sant Bernat pel 27,3%, consolidant-se també com a punts clau d’activitat i convivència.

 Altres espais destacats són el Parc Infantil i la pista a prop del Grup Santa Oliva II (22,2%), els espais exteriors al voltant de l’edifici Grup Santa Oliva II (18,2%) i del Grup Santa Oliva I, 5 (17,2%), que mostren la importància dels entorns immediats dels blocs d’habitatge com a zones d’ús quotidià.

 En un segon nivell se situen la Pl. de Federico Garcia Lorca (12,1%), l’espai públic entre el carrer Jaume Balmes i el carrer Sant Vicenç de Paül (12,1%), la Pl. de Papa Pius XII (9,1%), la Pl. de la Dignitat (8,1%) i els horts urbans del carrer Almeria (7,1%), que tot i tenir menys pes, són referents complementaris per al veïnat.

Finalment, un 10% de respostes es reparteixen en mencions puntuals a altres espais (Centre Cívic, Pabelló Sant Bernat, camps i camins, Casal Cívic i Comunitari, etc.), reflectint usos més individuals o específics. 

 5. Com et mous habitualment pel barri i cap a altres zones d’Olesa?

 La majoria de les 99 persones enquestades es mouen pel barri i per altres zones d’Olesa a peu (77,8%), fet que mostra la importància de la proximitat i la mobilitat activa en el dia a dia. En segon lloc, el cotxe (15,2%) és el mitjà més habitual, mentre que altres opcions tenen un ús molt més reduït: bicicleta o patinet (3%), transport públic (2%), moto (1%) i cadira de rodes (1%). Aquestes dades mostren una clara centralitat del desplaçament a peu, combinada amb una dependència significativa del vehicle privat.

6. Tria les 5 accions que et semblen més prioritàries per millorar el barri        

Les cinc accions més destacades per al veïnat són clares i compartides per una majoria. En primer lloc, sobresurt la voluntat de fomentar el comerç de proximitat (61%), que es percep com un element clau per donar vida al barri i reforçar els vincles socials. També destaca la necessitat de rehabilitar habitatges i afavorir el lloguer assequible (52%), responent a la preocupació per l’accés i la qualitat de l’habitatge. Al mateix nivell d’importància, es troben la millora de la seguretat i la convivència (49%) i l’ampliació de zones verdes i d’ombra (49%), que reflecteixen tant la demanda de tranquil·litat i benestar com l’adaptació als reptes climàtics. Finalment, un 47% del veïnat considera prioritari reforçar la il·luminació pública, una mesura vinculada directament a la percepció de seguretat i a la qualitat de l’espai urbà.

En conjunt, aquestes cinc prioritats mostren que la població demana sobretot millores bàsiques i tangibles que incideixin directament en la vida quotidiana: tenir un barri més viu, més habitable i més segur. Alhora, posen de manifest que la transformació del barri ha de combinar la dimensió social (comerç, convivència, habitatge) amb la dimensió física i ambiental (verd, llum), establint una base sòlida per a futures accions de caràcter més estratègic. 

12. T'agradaria dir-nos alguna cosa més?

Les aportacions obertes de les persones participants mostren un fort sentiment de manca de manteniment i d’atenció al barri. Molts comentaris remarquen problemes de neteja insuficient, tant als carrers com als espais verds, pipicans i entorns escolars, amb la percepció que Sant Bernat està més descuidat que altres zones del municipi.

També apareix de manera recurrent la necessitat de millorar l’enllumenat i la seguretat, especialment en espais de pas i a les zones verdes, ja que actualment generen inseguretat. Un altre bloc de demandes se centra en la rehabilitació d’habitatges i edificis, amb ajudes per façanes i instal·lació d’ascensors per a la gent gran, així com l’adequació d’espais públics i places que sovint es perceben desaprofitats o degradats.

A més, es destaquen la manca d’aparcaments i problemes amb la circulació i el respecte a les normes de trànsit, així com la necessitat de més espais per a infants i joves, zones de joc i alternatives d’oci. També s’apunten mancances en serveis públics més amplis (com transport, cinema, salut o activitats culturals), i es posa en relleu el desig de tenir una associació veïnal activa que pugui dinamitzar el barri i reivindicar millores.

En síntesi, el relat reflecteix una percepció de desigualtat respecte a altres barris d’Olesa i una clara demanda d’inversions que prioritzin neteja, seguretat, rehabilitació i cohesió social, amb la convicció que el barri té potencial però que necessita una actuació decidida i continuada per revertir la sensació d’abandonament.

Perfil de les persones que han participat a l’enquesta (Preguntes 7&8)

El perfil de les 99 persones que han participat a l’enquesta mostra una majoria de dones (58,6%), seguides pels homes (39,4%) i un petit percentatge que prefereix no contestar (2%). 

Pel que fa a l’edat, el grup més nombrós és el de persones entre 36 i 45 anys (32,3%), molt a prop del de 46 a 55 anys (31,3%). També hi ha una presència significativa de persones de 26 a 35 anys (14,1%), mentre que les franges més grans de 56 a 65 anys (9,1%), 65 a 75 anys (6,1%) i 76 a 85 anys (3%) tenen una participació menor, igual que el col·lectiu de joves de 18 a 25 anys (3%).

 En conjunt, el perfil participant reflecteix sobretot una implicació de persones adultes d’edat mitjana, amb una presència destacada de dones, cosa que pot influir en la mirada i les prioritats recollides al procés.