El cel de la Jojó, estrenat al Poliorama l’any 2012, il·lustra molt bé aquesta tesi. Perquè la història, protagonitzada per una vaca molt sàvia a la qual tots els animals de la granja demanen consell, parla en realitat de la vellesa i de la pèrdua. Tot comença quan una nena que ha perdut l’àvia es pregunta on deu ser, i la seva mare li explica la història de la vaca Jojó per fer-li entendre el cicle de la vida. I és que, a mesura que es fa gran, la Jojó va perdent alguns dels seus trets distintius: una taca, les banyes... El seu físic va canviant de mica en mica, fins que finalment la vella vaca desapareix de la granja; això sí, l’empremta que hi ha deixat mai no es podrà esborrar.
Els titelles i el teatre d’ombres tenen també un paper destacat en aquest musical, que d’una manera entretinguda i natural dona resposta a algunes preguntes que totes i tots ens vàrem formular a la infantesa, en prendre consciència de la pèrdua. Un espectacle de qualitat amb un llenguatge fresc i proper.
https://www.youtube.com/watch?v=F3sVKSgGjSQ&t=791s
Compartir